Quins són els pronoms relatius? Per a què s’utilitzen?
- que (relatiu àton). El més usat. Exemples: El noi que t’ha dut el paquet és el meu nebot. El paquet que han dut és per a tu.
- què (relatiu tònic). Va precedit de preposició i es refereix a coses: La casa de què et parlava. L’afer a què et referies. La ploma amb què escric.
- qui (relatiu personal). Es refereix sempre a persones. Pot anar precedit de preposició i pot mancar d’antecedent concret: La senyora de qui parlo… Les persones en qui confiava… Jo escric a qui bé em sembla. Els qui vulguin venir, que alcin la mà. Qui dia passa, any empeny.
- on (relatiu adverbial). Indica lloc i equival generalment al conjunt en què: La sala on ens reunim (en què ens reunim).
- el qual, la qual, els quals, les quals (relatiu compost). Pot substituir:
el relatiu que en les oracions explicatives: Els cinc sentits del cos, els quals són veure, oir, gustar…
el relatiu què, sempre: La casa de la qual et parlava… L’afer al qual et referies… La ploma amb la qual escric…
el relatiu qui precedit de preposició i que tingui antecedent: La senyora de la qual parlo… Les persones en les quals confiaves… - Relatiu compost: És el cuyo / cuya del castellà.
Antecedent + article + cosa posseïda + de + relatiu compost (amb gènere i nombre de l’antecedent).
Un senyor el nom del qual… Una senyora les amistats de la qual… Uns senyors els parents dels quals… Unes senyores la casa de les quals… - Lo cual i lo que en castellà, en català és la qual cosa. Tots ploraven la qual cosa em féu posar trist.
- El que, la que, els que, les que s’utilitzen quan equivalen a aquell/all`´o que, aquella que, auqells que, aquelles que. Exemple: Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les set del vespre (aquell que surt). Escolta el que et diuen (allò que et diuen). Estava atent al que li manaven (allò que li manaven). La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (aquella que has deixat)
NO quan equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, o a què, qui. NO:
Un problema del que molts fugen (és del qual),
Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre… (és a la qual cosa o a què)…
La ploma amb la que escric (amb la qual escric)
Els ideals pels que es va sacrficiar (pels quals o per què)
Són coses a les que no ens hem acostumat (és a les quals o a què)
El senyor del que et parlo (del qual o de qui)
Les persones en les que confiava (en les quals, en qui)
Diferència entre per què i perquè
Per què = Why, per quin motiu
Perquè = Because, per tal que
Característiques del verb hi havia
Verb impersonal que es conjuga en tercera persona del singular perquè no té subjecte.
Ha d’anar sempre amb l’objecte directe, ja sigui en forma de nom o de pronom.
Es conjuga amb el pronom hi.
No s’ha de confondre amb l’auxiliar haver de les formes compostes.
L’utilitzem per expressar la presència o l’existència de persones o coses en un lloc.
Si l’objecte directe és indeterminat, el lloc pot anar davant o darrere del verb haver-hi.
Si localitzem l’objecte directe, utilitzem el verb ser i l’objecte directe del verb haver-hi passa a ser-ne el subjecte.
Darrere del verb haver-hi no hi podem posar cap pronom personal ni els pronoms tots i tothom.
Utilitzem el verb haver-hi per expressar la presència d’un element en un lloc.
Verb ser
Darrere del verb haver-hi no hi podem posar cap pronom personal ni els pronoms tots i tothom. En aquests casos utilitzem ser.
Utilitzem el verb ser per localitzar un element.
Serveix per definir, classificar o identificar el subjecte.
Serveix per localitzar o situar en l’espai subjectes determinats, animats o inanimats, sense indicar-ne la durada.
ser + adj Expressa qualitats permanents de subjectes animats
i qualitats permanents o transitòries de subjectes inanimats.
Hi ha adjectius i participis que només poden expressar qualitats permanents i, per tant, van amb el verb ser.
N’hi ha que expressen qualitats permanents o transitòries en funció del verb (ser o estar) que els acompanya.
Alguns adjectius indiquen normalment qualitats transitòries de subjectes animats amb el verb estar, poden utilitzar-se amb ser per indicar-ne qualitats permanents.
Indica el dia, el mes, l’any.
És el verb auxiliar per formar les oracions passives.
A + INF
EN + INF
AL + INF en castellà = EN + INF en català
EN + INF en català = A + INF en castellà
Que + infinitiu es pot?
No hi ha res a fer (no res que fer).
Hi tens alguna cosa a dir? (no que dir)
QUE + INFINITIU NO,
ÉS A + INFINITIU
i
QUE + VERB CONJUGAT
Quan es posa “a” davant el complement directe?
Quan el CD és un pronom personal fort
En frases que indiquen reciprocitat
Sempre que es troben, s’insulten els uns als altres. (En canvi, Per què insultes el meu amic?)
Quan sense “a” la frase seria ambigua
L’esmenta més sovint que a la seva esposa. (En canvi, L’esmenta més sovint que la seva esposa vol dir que l’esmenta més sovint que no pas l’esmenta la seva esposa.)
Casos com:
A aquells escriptors, això els irrita. (L’ordre lògic seria: Això irrita aquells escriptors.)
La normativa del IEC accepta la preposició –sense fer-la obligatòria– davant tothom, ningú, algú, qualsevol i cadascú.
I també és optativa quan el complement directe es coordina amb un altre que porta la “a”:
Ens van posar juntes, a mi i la meva amiga. / Ens van posar juntes, a mi i a la meva amiga.
Quan utilitzar “en” i quan utilitzar “a”?
Indeterminat: En
Determinat: A
Vaig a la muntanya.
Dormirem en muntanyes més altes.
Complement de temps. Especific A, no especific EN
Dates: El 2017… No Al 2017
Pronoms febles quan és subjecte
EN
Quan apareix darrere del verb, indeterminat / acompanyat d’un numeral, quantitatiu o un indefinit
Us queda tabac? Us en queda?
Ha arribat ja alguna persona? Si, n’han arribat dues.
Pronoms febles quan és complement directe
El, la, els, les = determinat
En = indeterminat
Ho = neutre, subordinada substantiva de CD
Porten les màquines. Les porten.
En Pau escriu dues cartes. En Pau n’escriu dues.
No sap com ho ha fet. No ho sap.
Pronoms febles quan és complement indirecte
Li (Els, les, el, la + li = HI) Masculí i femení singular
Els = masculí i femení plural
En plural el CI abans que CD
En singular CD abans que CI
He donat el llibre a l’Anna. Li he donat el llibre.
He donat el llibre a les noies. Els he donat el llibre.
Va portar les llibretes a les noies. Els les va portar.
Vaig donar el llibre a l’Anna. L’hi vaig donar.
la llibreta = La hi vaig donar.
Els llibres: Els hi vaig donar.
Les llibretes: Les hi vaig donar.
Pronoms febles quan és predicatiu
Hi: Complementa el verb i el subjecte. Sol ser un adjectiu. Complementa el verb i el CD
En: amb els verbs nomenar, dir-se, fer-se
Els ametllers van quedar glaçats. Els ametllers hi van quedar.
Sempre té els peus freds. Sempre hi té els peus.
Es diu Joan. Se’n diu.
S’ha fet soci. Se n’ha fet.
Pronoms febles quan és complement de nom
En: Complementa un nom. Si es tracta d’un s. preposicional, sol anar amb “de”
Dóna un exemple de neutralització. Em dona un exemple. Dona’n un exemple.
Pronoms febles quan és atribut
Amb els verbs ser, estar i semblar.
El, la, els les: determinat
Ho: altres casos
En Joan és el nostre amic. En Joan l’és.
En Joan és de Girona. En Joan ho és.
En Joan sembla simpàtic. En Joan ho sembla.
Pronoms febles quan és CRV
EN: Si és introduit per “de”
Hi: En els altres casos.
(Davant d’infinitiu, En es A)
(Davant la conjunció QUE totes les preposicions desaparèixen)
No es recordava mai dels seus amics. No se’n recordava mai.
No es recordava que eren cosins. No s’hi recordava.
No s’avenia gens amb la seva mare. No s’hi avenia gens.
Juguen a escacs. Hi juguen.
Pronoms febles quan és complement d’adjectiu
En: Complementa un adjectiu. Si es tracta d’un s. preposicional, sol anar amb “de”
L’ampolla és plena de vi. L’ampolla n’és plena.
Estava cansat de tot això. N’estava cansat.
Pronoms febles quan és complement circumstancial
En: CC lloc que indiquen origen (sol ser “de”)
Hi: Altres complements circumstancials
Vénen de París. En vénen.
Van a París. Hi van.
Camina tranquil·lament. Hi camina.
Sapiguer?
No ho vaig sapiguer parar a temps.
No ho vaig saber parar a temps.
No vaig saber-ho parar a temps.
Infinitius que no van amb -guer
Poder, voler, cabre o caber, saber, haver, valer o valdre
Favorèixer?
Sempre acaba per favorèixer els seus amics.
Sempre acaba per afavorir els seus amics.
Infinitius -èixer
aparèixer
comparèixer
conèixer
desaparèixer
desconèixer
desmerèixer
merèixer
parèixer
reaparèixer
reconèixer
Infinitius no -èixer
afavorir, compadir, florir, pertànyer, prevaler, romandre (quedar-se)
Agraieixis?
No li agraieixis tant el que ha fet, que no era cap favor.
No li agraeixis tant el que ha fet, que no era cap favor.
Verbs amb -eixo
agrair → agraeixo
beneir → beneeixo
pair → paeixo
maleir → maleeixo
posseir → posseeixo
conduir → condueixo
produir → produeixo
