Enfocament actual
PIB: indicador numèric que mesura el creixement econòmic general d’un país. És simplista i reduccionista.
Enfocament de les capacitats centrals
Deu capacitats centrals per assolir el nivell llindar mínim de cada persona.
Capacitats
Responen a la pregunta: què és capaç de ser o fer aquesta persona? Són el conjunt d’oportunitats (interrelacionades) que permeten la capacitat d’escollir i actuar.
Objectius de les capacitats
- Mínim de justícia social
- Vida digna
- Bona qualitat de vida
- Llibertat d’elecció
- Empoderament i autonomia
- Generació d’oportunitats
- Supressió de la discriminació
Pressupòsits de les capacitats
- Cada persona és vista com un fi
- Els objectius són per a tota la ciutadania
- Les persones han d’ocupar els llocs centrals de les polítiques públiques
- La igualtat de la dignitat humana
- L’equitat: ajudar qui ho necessiten més.
Capacitats innates/bàsiques
Facultats innates que permeten la posterior formació i desenvolupament.
Capacitats internes
Trets de l’individu que es desenvolupen en interacció amb l’entorn familiar, polític, social, econòmic i educatiu (proveït per l’Estat).
Capacitats combinades
Les capacitats internes junt amb les condicions sociopolítiques.
Funcionament
La realització activa d’una capacitat.
Seguretat de les capacitats
Permanència de les capacitats assolides per la persona
Objeccions a l’enfocament de les capacitats
Les capacitats són la imposició del pensament occidental que no respecten la diversitat cultural.
- L’universalisme que busca assolir pot ser interpretat com a imperialisme
- L’origen occidental dels drets humans es converteix en una forma de colonialisme
- No respecte a les tradicions culturals dels diferents països.
Resposta a les objeccions cap a l’enfocament de les capacitats
- la llista de capacitats centrals ha de ser concretada segons el país i la seva cultura.
- Els valors dels drets humans ja eren presents abans en altres cultures.
- Les tradicions culturals representen als més poderosos, per tant, no són una autoritat normativa.
Crítiques a l’utilitarisme
1- L’utilitarisme es basa en una mitjana general de la felicitat que pot amagar desigualtats estructurals, com les de gènere.
2- L’utilitarisme té un caràcter unidimensional que redueix la vida a la felicitat/utilitat. Les capacitats reconeixen la pluralitat de les necessitats i els potencials humans. Es critica especialment a Bentham, ja que, a diferència de Mill, no diferencia els tipus de plaers.
3- L’utilitarisme es basa les preferències expressades, si l’individu diu que està satisfet, es dona per bo. Però, en realitat, les preferències s’adapten en situacions d’opressió o de manca d’oportunitats. Si una persona no té accés a una opció millor, pot arribar a pensar que no la necessita.
4- L’utilitarisme és conseqüencialista, es fixa en el resultat: al felicitat. Es descuida dels mitjans i les condicions, és a dir, del procés.
Les 10 capacitat centrals
Concreten els àmbits de llibertat fonamentals que s’han de protegir i han de ser recolzades per les democràcies, per poder assolir un nivell mínim de benestar per a la població.
- Vida: viure una vida plena segons l’esperança de vida.
- Salut: tenir una bona salut física i reproductiva, una nutrició adequada i un refugi segur.
- Integració corporal: tenir llibertat de moviment, protecció contra violència i agressions i autonomia sexual i reproductiva.
- Sentits, imaginació i pensament: poder utilitzar els sentits i la raó (gràcies a una formació acadèmica), participació artística i cultural, llibertat d’expressió i religió, tenir experiències plaents i evitar el dolor no beneficiós.
- Sentiments: tenir un desenvolupament sentimental sa (estimar, cuidar, plorar, enfadar-se) i disposar d’un suport social per evitar la por i l’angoixa.
- Raó pràctica: tenir la capacitat de reflexionar i planificar la pròpia vida.
- Afiliació: 7.1. Les relacions socials i la simpatia; 7.2. L’autorespecte i la igualtat (la no-discriminació i el tracte amb dignitat).
- Relació amb altres espècies: poder relacionar-se i preocupar-se per la natura, els animals i les plantes.
- Joc: poder riure, jugar i gaudir d’activitats recreatives.
- Control sobre l’entorn: 10.1. Control polític: dret a la participació democràtica i les llibertats civils; 10.2. Control material: dret a la propietat i a accés igualitari a una feina digna (condicions de treball humana, autonomia, relacions de respecte i reconeixement mutu)
