Utilitarisme (definició)
L’utilitarisme és una teoria ètica que considera a la utilitat el bé suprem i fi últim de l’humà. La utilitat és tot allò que proporciona més felicitat a tots els individus afectats.
Principi d’utilitat
L’acció que proporciona felicitat és considerada útil. Llavors, es mesuren les accions per les seves conseqüències i s’elegeix el que proporciona la màxima felicitat al màxim nombre de persones.
Les característiques de l’utilitarisme
L’utilitarisme és una ètica conseqüencialista, s’avalua l’acció segons les conseqüències que té sobre tothom a qui afecta; eudemonista, la felicitat és l’objectiu final; hedonista, s’evita el dolor i es busca el plaer; i universalista, s’exigeix un punt de vista imparcial i desinteressat.
Què és la felicitat?
La felicitat és la busqueda del plaer i l’evitació del dolor.
L’utilitarisme de Bentham
- Utilitarisme dels actes: la millor acció és la que proporciona la màxima felicitat, sense seguir cap principi.
- Utilitarisme “individualista”: l’individu busca l’interès personal, el qual és compatible amb l’interès social.
- Els plaers es diferencien en la quantitat i són valuosament iguals.
L’utilitarisme de Mill
- Utilitarisme dels actes i de les normes: la millor acció és la que segueix una norma enfocada a proporcionar la màxima felicitat. Hi ha excepcions, en les quals es pot anar en contra de les normes si s’evita un gran mal.
- Utilitarisme altruista: l’individu desenvolupa la seva pròpia felicitat, però no serà feliç si qui l’envolten no ho són. L’home és capaç de sacrificar la seva felicitat per a la dels altres.
- Els plaers es diferencien en la quantitat, però, també en la qualitat. Els plaers sensuals/corporals són aquells qualitativament inferiors, que proporcionen l’acontentament. Els plaers intel·lectuals són qualitativament superiors i proporcionen la felicitat i la llibertat.
Anomena les principals crítiques que es fa a l’utilitarisme
- Moral de porcs
- Moral egoista i individualista
- La felicitat és inassolible o s’ha de renunciar a la mateixa felicitat.
“Moral de porcs”
L’utilitarisme es considera una “moral de porcs” perquè Bentham només considera la diferència quantitativa dels plaers.
Stuart Mill respon i defensa que els plaers es diferencien quantitativament i qualitativament. Els plaers intel·lectuals (el desig de saber, el plaer de l’estètica i de les accions morals) són superiors, ja que proporcionen felicitat. En canvi, els plaers corporals i sensuals són inferiors, ja que proporcionen l’acontentament.
La dignitat humana és un tret essencial de la condició humana que es posseeix en proporció al desenvolupament de les facultats superiors.
“Moral egoista i individualista”
Bentham defensava que l’individu busca el seu propi interès, per tant, alguns moralistes van veure en l’utilitarisme una posició “individualista”.
Stuart Mill defensa que l’utilitarisme busca la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
- L’interès personal és compatible amb l’interès social
- S’exigeix un punt de vista imparcial i desinteressat
- S’avalua la conseqüència de l’acció moral, evitant el perjudici i buscant el benefici dels altres.
“Felicitat inassolible”, “S’ha de viure renunciant la felicitat”
Stuart Mill defensa que la felicitat no és estat d’exaltació contínua, sinó, són moments ocasionals.
La vida feliç és la combinació harmoniosa entre la tranquil·litat i l’exaltació i requereix uns requisits intel·lectuals (cultivar l’esperit i educar les facultats) i morals (desenvolupar a simpatia).
Les causes principals de la infelicitat són la falta d’una cultura intel·lectual i l’egoisme.
